La tartamudesa

La tartamudesa

La tartamudesa o quequeig és un trastorn de la comunicació que es caracteritza per interrupcions involuntàries de la parla, acompanyades de tensió muscular en cara i coll, por i estrès.

Els efectes psicològics de la tartamudesa poder ser greus, afectant l'estat d’ànim de la persona de forma contínua. En las persones que tartamudejen són comuns, i moltes vegades severs, els sentiments de vergonya, por, ansietat, enuig i frustació. També és comuna una sensació de falta de control, essent amb freqüència causa de depresió.

La tartamudesa comença, de manera característica, entre el segon i quart any de vida, encara que se sol confondre amb les dificultats pròpies de l'edat a l'hora de parlar. Al final, només un 5% dels nens acaven quequjant, i molts d'ells superen el trastorn a l'adolescència. Menys de l'1% dels adults quequeja. La tartamudesa no distingeix classe social ni raça, no obstant, és de tres a quatre vegades més comú en homes que en dones.

Malgrat creences populars, la tartamudesa no està associada amb l'ansietat, ni és un efecte d'lla per al seu desenvolupament. No obstant això, la tartamudesa sí genera ansietat en les persones que la posseeixen, arribant a convertir-se en fòbia social, on es tem quequejar front de les persones, provocant en moltes ocasions l'aïllament social de qui quequeja.

La reacció de l’entorn de l'afectat és important per a l'aparició de nombrosos símptomes associats a la tartamudesa, principalment durant els primers anys de manifestació: tensió muscular en cara i coll, por i estrès.

El Dia Mundial del Coneixement de la Quequesa és el 22 d'octubre.